El mes de maig del 2008 La Bicicleta treia un número especial com a presentació del projecte. Aquells primer número feien realitat un munt de somnis encetats mesos enrere quan, un grup de col·lectius i organitzacions, vinculats a l'associaconisme tarragoní, partiren de la reflexió de la necessitat de dotar l'esquerra independentista tarragonina dels seus propis mitjans de comunicació. En aquell moment, les ganes de treballar i la convicció en un projecte valorat com a imprescindible se sobreposaren a les dificultats materials i humanes. No debades, La Bicicleta neixia amb la voluntat de donar cobertura a una ciutat encara molt desvertebrada. És clar, també neixia per això, per ajudar a posar les bases per a la consciencia col·lectiva. Des del començament estava clar quin seria el format de La Bicicleta : premsa escrita, en paper i en la nostra llengua. A més a més, s'havia de distribuir arreu de tota Tarragona. La gratuïtat també es va assumir de manera unànime. Després d'unes primeres reunions on es pensaren i discutiren el protocol de funcionament, les seccions i els seus continguts, va arribar el moment de posar-se mans a l'obra. El model de periòdic que volien, molt ambiciós econòmicament pel seu format i àmbit de distribució, requeria un treball de finançament gairebé artesanal. Calia buscar subscriptors desinteressats que cregueren en el projecte i li donaren suport. Un finançament base que havia de complementar-se amb publicitat seleccionada. Afortunadament, la realitat va superar les nostres expectatives i en aquest temps hem pogut constatar de la maduresa del nostre moviment i de l'ajuda, gairebé sempre desinteressada que se'ns ha ofert per part de persones, col·lectius, organitzacions i locals.
Actualment, el nostre projecte informatiu per a Tarragona s'ha consolidat de manera evident, com ho demostra el numero de pàgines i la introducció del color, la millora de la distribució però, sobretot, el neixement de nous nuclis de distribució i col·laboracions consolidades . El funcionament periòdic amb els grups de treball s'ha hagut de recolzat en les noves tecnologies informàtiques, que es completen amb assemblees presencials.
Des de La Bicicleta sempre hem tingut clar quina havia de ser la nostra funció com a eina de comunicació . En primer lloc, mantenir informat el moviment català d'alliberament nacional de les seus activitats i projectes. D'aquesta manera, ajudaríem a la seua consolidació a l'hora de difondre a la resta de la societat catalana els seus plantejaments i propostes. En aquest sentit, però, La Bicicleta no ha tingut mai la pretensió de manifestar-se com un agent polític més; per contra, ha preferit esdevenir un vehicle d'expressió del moviment. Nosaltres creiem que La Bicicleta no parla per boca de les seues redactores i redactors, sinó de tot el moviment. Però també hem de ressenyar que aquest projecte no és només un projecte de l'independentisme tarragoní , sinó, també, del conjunt dels moviments socials de Tarragona i el Camp en totes les seus vessants. Per això, a les nostres pàgines les activitats en defensa del territori, la lluita contra el patriarcat, el moviment antifeixista i per l'okupació, sense oblidar les reivindicacions laborals o les expressions culturals de la nostra ciutat, han tingut un espai preferent.
En aquest sentit, des de La Bicicleta ens reivindiquem com a mitjà alternatiu, però no alternatiu pel seu format, contingut o formes de funcionament -que són, lògicament, assemblearies i horitzontals-, sinó pel fet de treballar per crear una societat alternativa a l'actual, on no tinga cabuda cap mena d'opressió social, de gènere o nacional. El balanç, fins ara, pensem que és positiu, encara que sabem que el camí que ens resta per fer és molt gran. La informació és la primera pedra en el camí cap a la llibertat.